Pere Gené neix a Barcelona.
Cursa els seus primers estudis als Escolapis i comença la carrera de música als 10 anys, al Conservatori del Liceu de la seva ciutat natal.
No hi ha antecedents musicals a la família, tot i que a casa seva esta present la música ja que els seus pares son assidus a l’opera.
Per continuar desenvolupant la seva vertent artística, en Pere fa un pacte amb el seu pare en el sentit que no abandonarà els estudis d’Empresarials que comença paral·lelament.
Acaba la carrera de Professorat de Música i Piano (més tres anys de Virtuosisme) amb las millors qualificacions, i inicia el seu camí com a concertista, interpretant a més, en varies ocasions, música de cambra amb el violinista Lorenzo Sales.
Però hi ha un fet que canviarà la seva vida.
Mitjançant el AIESEC, una associació estudiantil que promou l’intercanvi d’estudiants de Ciències Econòmiques de diferents països, en Pere se’n va a Anglaterra a realitzar un stage.
El shock és brutal, doncs viu en directe l’eclosió del rock and roll (totalment inèdit a Espanya aleshores). Descobreix el blues, músics amb altres inquietuds, “Teddy boys”, etc.
Al seu cap comença a germinar l’idea d’un canvi i, després d’un any d’estància al Regne Unit, torna a Espanya amb una convicció: formarà un grup de rock i s’anomenarà LONE STAR.
El primer que toca és buscar els músics, que troba entre els seus antics companys de Conservatori. El segon, donar el disgust al seu pare. Pere Gené ja no serà concertista.
La cosa és forta, anys 60, a Espanya només hi ha música folklòrica, italiana i cubana. És estrany que algú conegui alguna cosa de rock and roll.
En Pere haurà de lluitar contra la incomprensió dels que li auguraven un futur en el mon de la música clàssica, amb l’ agravant de que a més, vol cantar.
Lone Star comença la seva marxa treballant a diari en sales de ball. Els bolos no existeixen. L’habitual son els contractes en llocs fixes tocant a diari.
Al 1961 EMI s’interessa per Lone Star i es publica el seu primer disc.